[English version below]
Després de passar el dia al super castell
de Bran, ens dirigim cap a les carreteres de Trans-Fagarasan que creua les muntanyes més altes del
país, Negoiu i Moldoveam (2535 i 2543 metres) i el punt més alt
de la carretera és a 2034 metres. Passem la nit a la muntanya i el cel
estrellat i les vistes del paisatge ens deixen en xoc. Al matí rentada de cap al riu i el cap torna a estar en
xoc però no pel paisatge aquesta vegada.
 |
Vistes de la carretera
|
4 dies per poblets petits i carreteres estretes i arribem a la capital,
Bucarest però directes al càmping per 2 dies. … Uns dies de relax i cap a la ciutat.
L’entrada a la capital pel nord, ens dóna la benvinguda amb una avinguda que
creua tota la ciutat i està envoltada de
parcs i zones verdes, envejable. Bucarest, té una fusió d’estils arquitectònic sense cap organització, fet que
la pot fer una mica més atractiva, un llarg bulevard tipus estil de Paris,
blogs comunistes, avinguda ple de cases majestuoses però la trobem grisa i es
respira una mica de monotonia, sorprenent per una capital.
 |
| Bulevard |
L’ambient de la capital fa que fugim cap a la costa i arribem a Constanta, una
ciutat de port al Mar Negre, malauradament el temps no ens deixa apreciar la bellesa. El déu THOR està en
el seu màxim exponent i l’únic que podem gaudir és de 3 dies de cinema per 3
euros, és l’excusa per mantenir-nos calents i secs.
 |
| Paisatge miserable a Constanta |
Romania, té més que el Castell de Dràcula i monestirs. Els paisatges i les
muntanyes de Transilvània, són frondosos, els pobles com Brasov, Baile Tusnad etc.
fan del país un encant malgrat el desatès amb el tema de la brossa a tots els
recons i els gossos de carrer però no tot és possible. La quantitat de banderes
de la Unió Europea en edificis públics i privats inclòs a domicilis, semblava que haguessin de
recordar que Romania és part de UE. Les arrels llatines a la llengua fa que
tinguem paraules igual o semblants i ens puguem comunicar en les situacions més
senzilles. De fet no és gaire estrany que a la TV emetin telenovel·les
sud-americanes i que algun habitant sàpiga castellà a partir d’això.
I un altre país a la motxilla en camí d’un altre que cap dels dos ha visitat…
Bulgària que ens rep amb l’alfabet ciríl·lic un altre cop.
Visitem Varna a la costa nord-est, és una de les ciutats grans que hi ha al país.
Al centre carrers estrets on tothom aparca on li dóna la gana, no hi ha regles
que valguin encara que hi hagi senyals indicant prohibit aparcar. Tenen ruïnes
romanes i una Catedral que és la exaltació de la ciutat, un passeig al costat
del mar que s’uneix en un parc i platja. És la primera vegada d'ençà que vam
començar el viatge que algú ens ve a vendre coses il·legals, només com a dato sorprenent. Llegim la guia i suggereix
com a visita obligada Nesebar, una petita
península rocosa i que és Patrimoni de la Unesco. Però el que ens trobem és un
poble tancat i barrat, sense vida. Fem una volta per la zona i anem a parar a "Sunny Beach", podria ser Lloret de Mar amb la
diferència que sembla fantasma i fins i tot el Mcdonalds
està tancat. Segur que a l’estiu és diferent, a l’entrada a la tardor tot
es paralitza però es respira més tranquil·litat,
alguns diria que massa i tot, però tot va a gustos i “para gustos colores”.
Durant els darrers dies anem baixant cap al sud direcció a la solejada Grècia.
Passem per pobles amb habitants nòmades o gitanos on construeixen les cases de
qualsevol manera i a qualsevol terreny, i bastant pobresa. En els pobles pengen
cartells ens els edificis o els arbres on
hi escriuen els aniversaris i les morts
amb la foto explicita de la persona. I el dia 16/10 arribem a una de les joies del país, Veliko Tarnovo, una ciutadella
medieval rodejada per una fortalesa, quan
estàs al punt alt de la ciutat aprecies la divisió del riu en forma de Serp.
La primera nit entrem a un "barutxo", no hi
havia gaires clients però les úniques veus que vam sentir eren angleses. Es veu que hi ha una
comunitat important d’anglesos que compren segones residencies al país, com el
paleta que venia a Leeds.
I seguint la tradició l’Oliver, es
cola a les muralles i amb els diners estalviats anem a fer unes birres i unes
pizzes. No som gaire bons ciutadans!
La segona nit veiem la pel·lícula de "Thelma
and Louise" que ens inspira per seguir endavant però aquesta vegada serà amb
final feliç.
 |
| Veliko Tarnovo |
 |
| Veliko Tarnovo |
I el dia 17/10 vàrem tenir una bona sorpresa. Sortíem de V. Tarnovo en direcció sud, Plovdiv, quan veiem a la
carretera un noi prim i alt (2 metres) com un Sant Pau amb una motxilla de
muntanya fent autoestop, es diu Vladimir.
Ens parem però ell anava cap a una altra direcció, així que canviem el rumb i
anem cap a un poble a l'oest-sud, Troyan.
Parlant, parlant és apicultor i ha estat a França, Nova Zelanda i UK treballant. Compartim batalletes i mentre anem
passant el viatge ens convida a passar una nit a un refugi a la muntanya amb
uns amics seus, Banya i Anton. Els 3 són reservats però la mateixa vegada són
hospitalaris. Ens conviden a rakiya (licor artesà amb raïm de 40%-80% que diuen que és com brandi però per mi només té gust alcohol per curar
ferides) i amb pa, embotit i fruita passem la vetllada, vaja quasi com a casa. Va ser una nit interessant
on ens van fer una introducció de la cultura i la situació del país, la visió
dels joves de progres, el sentiment Europeu que cada vegada va més en alça i és
clar en Hristo Stoichkov no podia faltar a la conversa. És
curiós com poden canviar els plans a bo només coneixent algú a la carretera.
 |
| Vistes des del refugi |
El dia següent ben al matí envoltats dels colors de la tardor ens acomiadem, ja que cadascú segueix el seu camí,
ells a la seva ruta de 4 dies i nosaltres a la nostra. Aquella nit vam
passar-la al costat del riu i d’un campament gitano. I ja en direcció al nostre
pla arribem a Plovdiv. És una ciutat romana on encara conserva les muralles,
edificis romans i el teatre. Però també té petjades d’altres cultures passades
com la Turca (consta de 2 mesquites), carrers estrets amb llambordes i cases
pintades de colors et dirigeixen als 7 turons que la rodegen.
 |
| Teatre de Plovdiv |
Només hem estat 8 dies a Bulgària però hem pogut palpar una petita idea del
país. Em dóna la impressió que els
búlgars són gent amb molta paciència i
tranquil·litat, conformistes i el temperament de queixar-se no el tenen gaire
desenvolupat, però està clar que això és
només una generalització. No gaire simpàtics amb el forester però potser també
els problemes de comunicació no ho faciliten, ja que el seu “Sí” amb el cap és
el nostre “No” i a l’inrevés però li posa una espurna de diversió a la
conversa. Trobarem a faltar les màquines de cafè al carrer que facilitaven
l’addicció i les pastes salades de filó amb formatge de cabra i espinacs però
no l'alfabet ciríl·lic.
I el dia 21/10, dia de gloria, travessem
Bulgària cap al destí esperat, Grècia (el misteri dels alfabets ens persegueix, perquè l’alfabet grec no es queda curt).
ENGLISH
La revedere Romania / Zdraveite
Bulgaria
From Bran Castle we head along the Trans-Fagarasan highway over the highest
mountains in the country, Negoiu and Moldoveam (2535 and 2543 metres). The highest
point on the road is 2034 meters. We spent the night in the mountains and the
starry sky and the view of the landscape left us awe-struck. In the morning we
suffer a wash in the river (it was cold enough to chill our Moldovan Champagne
the night before) and head on southwards.
|
View of the road
|
After 4 days of small villages and narrow roads we reach the capital,
Bucharest, but go straight to a campsite for two days of relaxation,
electricity, internet and hot showers. After that we head to the city. We enter
Bucharest from the north, and are welcomed by a grand avenue that crosses the
entire city and is flanked by parks and other green areas. Bucharest has a
fusion of architectural styles with little organisation; Parisian-style
boulevards, Communist blocks, avenues full of stately houses, but overall we
find it a little grey and monotonous.
|
| Boulevards |
The atmosphere makes us flee the capital to the coast and we soon arrive in
Constanta, a port city on the Black Sea. Unfortunately the weather doesn’t
really allow us to appreciate it. Thor had unleashed his hammer and the only
thing we can do to keep warm and dry is three days in a row of cinema, luckily
it is £2 a film.
|
| Miserable landscape in Constanta |
Romania has more than Dracula Castles and monasteries. The landscapes and
mountains of Transylvania are lush, towns like Brasov and Baile Tusnad give the
country a great charm despite the problems with rubbish and stray dogs, but not
everything is possible. The number of EU flags on public buildings and private
homes are a strong reminder that Romania is part of the European Union. The
language’s Latin roots mean we are able to communicate in simple situations. In
fact, it is not very surprising that the TV broadcasts South American
telenovelas and quite a few Romanians know some Spanish.
And so to another country that neither of us has visited before, Bulgaria
welcomes us with signs in the Cyrillic alphabet.
Our first stop is Varna on the northeast coast, the country’s second city. In
the centre we find a parking space after a good hour of searching the narrow streets
that are completely full of cars parked wherever they wish, haphazardly and
double-parked, in places blocking the whole road. It seems there are no rules,
or rather, that they are ignored, as there are “no parking” signs everywhere.
The cathedral and Roman ruins are the highlights of the city, along with the
seaside parks and beaches. Outside the cathedral we are offered a taxi, money
changing, and drugs by the same persistent entrepreneur. We decline all three
on this occasion. Our guidebook suggests a visit to nearby Nesebar, a town on a
small rocky peninsula and a UNESCO heritage site. But what we find is a
lifeless ghost town, definitely out of season. We head to the adjacent town of “Sunny
Beach”, a Bulgarian Blackpool where even the McDonalds was closed for the
winter.
During the next few days we headed inland and passed through poor towns and
gypsy camps, built on any land available. In the villages we see eye-catching
posters celebrating birthdays and commemorating deaths, with prominent photos
of the person in question. On the 16th of October we arrive at one
of the jewels of the country, VelikoTarnovo, a medieval town surrounded by a
fortress and a snaking river – an amazing view from the highest point in town.
On the first night we went to what looked like a local bar, only to be met with
the sound of English voices. We see that there is a significant community of
British people here who buy second homes in the country, just like our friend
and builder who helped us out sometimes with the house in Leeds.
Maintaining his tradition Oliver climbs the walls of the fortress to avoid the
entry fee and with the money saved we support the local economy with pizza and
beer.
That night we are inspired to keep going on the road by watching Thelma and
Louise, we will hope for a happier ending though.
|
| Veliko Tarnovo |
|
| Veliko Tarnovo |
On the 18th of October we have a pleasant surprise. Leaving Veliko
Tarnovo on our way to Plovdiv, we see a very tall, thin guy hitchhiking with a
big rucksack, a Bulgarian from Varna named Vladomir. We stop but he’s heading
on a different route to ours, so we decide to change course and go the long way
round to Plovdiv via Troyan, the town he is heading to. We find out he is a
beekeeper who has been making honey in France, New Zealand and the UK. He says
he is going walking in the mountains with his friends to spend the night in a
cabin, and invites us along. All 3 are reserved but at the same time
hospitable. That evening they offer us rakiya (a homemade hard liquor 40% - 80%
made from grapes, it is supposed to be a kind of brandy but it just tastes like
medicinal alcohol to me) with bread, sausage and fruit to line the stomach. We
feel very much at home. It was an interesting night and where given more of a
personal introduction to the culture and the country's situation, we talked
about these guys’ vision of progress, their feelings about Bulgaria in Europe
and, of course, Hristo Stoichkov. It’s funny how plans change and situations
arise just by meeting someone on the road.
|
| View from the cabin |
The next day we say goodbye surrounded by autumn colours, our new friends will
continue their walk in the mountains while we head south. That night we spend
next to a river and a gypsy camp before continuing on towards Plovdiv. It is a
city which still has Roman walls, buildings and theatre. It also shows the
Turkish culture that dominated here in its two mosques. It’s a beautiful place
with narrow cobbled streets and houses painted in many colours, the city is
built of seven hills just like Rome (and Sheffield?).
|
| Theatre in Plovdiv |
We only spent eight days in Bulgaria but we felt we got an idea of the country.
I get the impression that Bulgarians are people with a lot of patience and
peace of mind, that they are accepting and uncomplaining, but it is clear that
this is just a generalisation. They don’t seem to be very friendly with
foreigners but perhaps this comes down to communication problems. For a start
they shake their head to mean yes and nod it to mean no, which led to several
funny situations for us. We will miss the coffee machines on the street corners
serving good strong espresso for pennies and the salty goat cheese and spinach
pastries which go so well with them. But perhaps not the Cyrillic alphabet
which makes buying the right drink so confusing.
On the 21
st of October we leave Bulgaria and arrive in the promised
land we had both been looking forward to so much, Greece. (The alphabet isn’t
any easier though).
