[English version below]
L'han
anomenat nevera, caixa rovellada... però la Bertha ja ha arribat a
Ucraïna.
Diumenge
vàrem fer tirada llarga des de Torun fins arribar a un poble a 10 minuts de Varsòvia, Konstancin Jezionarna que semblava Llavaneres.
El
barri era una mica “pijo” per nosaltres perquè quan estàvem fent el sopar cap a
les 9 del vespre, (Ro7 que seguim horaris ehhh), vam tenir una visita
inesperada de la "Policja", preguntant si tot anava bé,
uns dobry, dobrze van servir perquè amablement marxessin.
Dilluns
al mati i cap a la carretera un altre cop amb la meta ambiciosa
d'arribar Lviv (Ucraïna), però la realitat va ser més modesta.
Després
d'una jornada laboral vam arribar a la frontera errònia, encara fem servir
mapes de paper.
Bé,
en vers d'anar cap a la del sud a prop de Lviv vam anar a la de més el nord;
però ho vam descobrir al cap d'unes hores innocentment.
Arribem
a la frontera de Polònia/Ucraïna i ens toca esperar quasi 2h de cua. Que bé que
estem acostumats a no fer cua per travessar els països veïns!
A la
frontera polonesa es nota els diners invertits de la UE. Revisió escrupolosa a la furgo, passaports, burocràcia i cap a la següent frontera
d'Ucraïna. Aquí malauradament els diners de la EU tenen la porta
tancada, i s'aprecia la senzillesa i els trasbalsos del país. Passem el 1r
control, inspecció de la furgo molt per sobre i cap al control de passaports a
una finestreta fosca que només li podíem veure els ulls a la policia. Ens
pregunta qui és l’Oliver i la Clara i al cap d'uns minuts sentim el soroll del
"clek, clek", passaports segellats. :)
Ja
eren cap a les 8 (9 a Ucraïna) del vespre quan vam acabar de tots
els papeleos i intentant preguntar per l'assegurança del cotxe allà
mateix, ens vam adonar que ningú no entenia l'anglès... des dels oficials
fins a la gent del carrer, l'anglès els hi sonava a xino... S'estava fent de
nit i els carrers sense llum ens indicaven que era hora de fer un pensament,
així que vam fer nit al costat de la frontera.
Però
tothom té el seu moment de glòria i l'Oliver el va trobar quan al entrar a un
supermercat, va comprar una cervesa i li van demanar 0,20 cèntims d'Euro.
Ahir
varem trobar a faltar el carnaval Caribeny de Leeds i les nostres
acabades de carnaval a l'associació ucraïnesa (cada any la gent del
barri lloga l'associació per acabar la festa amb música i beure) Però
aquell dies d'associació ucraïnesa no en té res, crec que l'any passat
Andrey, el nostre amic d'Ucraïna, va ser el primer ucraïnès que la va
trepitjar per aquelles dates.
Dimarts
al mati, ja varem arribar a Lviv després d’una muntanya russa de carreteres, decidim
anar a la oficina de Turisme per preguntar per un càmping a les afores de la
ciutat. Després de travessar tota la ciutat de 725.000 habitants aproximadament a hora
punta, ens vam trobem davant d'un vell i abandonat hipòdrom (que encara mantenen els cavalls), on pots deixar el cotxe
amb vigilància i dutxar-nos per 0,60 cèntims d’Euro.
Perplexos
de la idea de càmping, fem una dutxa i tornem cap a la ciutat.
 |
| Monge Federov qui va portar la impremta a Ucraïna en el segle XVI i actualment hi ha un mercat de llibres de segona mà. |
I
ara ens trobem a fora una terrassa prenen un mojito i una cervesa
mentrestant desitgem una feliç entrada de setembre a tothom.
ENGLISH VERSION
She has been called the
refrigerator, rust bucket etc. but Bertha has made it to Ukraine.
On Sunday we took a long
drive from Torun to a village 10 minutes outside Warsaw, Konstancin Jezionarna
– looked a bit like Harrogate. The area was obviously a bit too posh because
when we were making dinner about 9 pm, we had an unexpected visit from the
"Policja" asking if everything was ok, some “dobry, dobrze” worked
well to get them to force a smile and leave us in peace.
Monday morning saw us
hitting the road again with the ambitious goal of getting to Lviv (Ukraine),
but the reality was more modest.
After a hard day’s drive we
arrived at the wrong town on the right border – by this point we had driven
over the edge of our 2004 Europe map.
At the Polish/Ukrainian
border we had to queue for almost 2 hours. How lucky we are in Europe to move
freely and easily from country to country!
On the Polish side we saw
the money invested by the EU. Scrupulous checks of the van, passports and
bureaucracy to the next frontier of Ukraine. Here, unfortunately, the money
from the EU doesn’t arrive, and you can the simplicity and difficulties in the
country. We passed the 1st check-point with just a quick look into the van and
then to passport control and a tinted window through which you could see only
the eyes to the border guard. We were which one of us was Clara and which
Oliver, and a few minutes later we heard the "click, click" noise of
our passports being stamped. :)
It was about 8 pm (9pm in
Ukraine) when we finished all the paperwork and asked about local van insurance
(ours only covers the EU), we realized that nobody understood English... from
officials to ordinary people, English may as well have been Chinese to them. It
was getting dark and the unlit streets indicated that we thought it was time to
give up on our ideas to reach Lviv, so we spent the night by the border…
But everyone has their
moment of glory and Oliver found his when entering a supermarket to buy a beer
and asked him for 20 pence.
Yesterday we missed the
Caribbean Carnival in Leeds, where we always end up in the Ukrainian Centre
(every year the people of the neighbourhood rent in out to finish the party
with music and drinking. But that day the Ukrainian Centre is not Ukrainian at
all, I think last year Andrej, our Ukrainian friend, was the first Ukrainian to
step inside on those dates). But today, we are in the real Ukraine.
After a rollercoaster ride
through the countryside and a hitchhiker on his way to work we arrived in Lviv
on Tuesday morning. We decided to go to the tourist office to ask for a nearby
campsite. After crossing the entire city of 725,000 inhabitants at rush hour we
arrived at an abandoned racetrack where you can pay to leave your car with
surveillance.
Perplexed by the idea of camping,
we managed to negotiate a shower in the adjoining hotel for 40 pence, had a
picnic looking over the hippodrome and returned to the city.
|
| Federov, a 16th century monk who brought printing to Ukraine, now there is a second hand book market. |
And now we find ourselves on
a terrace at 35 degrees with a mojito and a beer wishing you all a happy start
to September.
