Hoşçakal Izmir

Passem una altra setmana a Izmir, i cada vegada més comencem entendre el ritme de la ciutat. El cap de setmana ens n'anem a Çeşme, i allà veiem la realitat dels refugiats a Turquia, 3 milions de persones malvivint esperant travessar cap a Grècia. Ens trobem al costat del port una cinquantena de persones, famílies, nens, dones grans etc., envoltades de policia com delinqüents i esperant hores i hores fins que els fitxin, suposem. Ho has vist a la televisió tantes vegades, però quan ho veus en directe el cos es queda amb pena i t'agafen esgarrifances, com l'humà potser tan mesquí. Però per l'altra banda, també hi ha la part maca humana, quan estàvem a Çeşme vam aparcar al mateix lloc el cap de setmana i un matí, una veïna va venir amb galetes acabades de fer.

Tornem a Izmir, i marxem de l'apartament de l'Ugur i Ismael.
Fa anys vam trobar una promoció gratuïta per inscriure'ns a Regus (empresa que te més de 3000 oficines per tot el món). Sempre que podem a qualsevol país i anem perquè tenen Internet i pots treballar, i sentir-te que estàs a la civilització .

A Izmir, l'oficina està situada a una de les 2 torres tota de vidre d'uns 40 pisos. 

Folkart Towers

És una de les zones que recorda al Fòrum de Barcelona en termes de neteja del barri i construir pisos luxosos d'alt standing envoltats de xaboles, d'on això és l'àrea de les dues torres. Per cert, Regus està al 31 pis, millor no mirar cap a baix si tens vertigen. El primer dia arribem i aparquem al pàrquing de les torres, anem a treballar a oficina i a les 6 quan baixem ens trobem la Bertha encerclada amb cons i la policia. Com que no parlaven angles i nosaltres no turc, van a buscar la recepcionista que ens fa de traductora. Preguntes, burocràcia, etc. I al final marxem amb un somriure. Simplement es van estranyar que una furgo anglesa estiguis allà aparcada, a més feia una setmana que hi havia hagut un atemptat a Istambul. Diguem que el tipus de gent com nosaltres no freqüentaria la zona si no fos perquè hi ha Regus.

Vistes des de la caravana

Passem quasi 3 setmanes al pàrquing de les torres, sent amics de tots els de segurates i amb vigilància privada els 7 dies les 24 hores, quin privilegi. A Regus coneixem en Billal, i ens convida a casa seva, ens deixa utilitzar totes les facilitats de casa seva i passem uns quants dies, ha sigut un plaer.
Izmir cada dia ens agrada més i es respira l'aire de modernitat i progrés, i ens la fem més nostre però acabada la feina rumbo pa'l sud! Però abans, sortim una mica, gaudim del ritme de la ciutat, anem a l'Hammam per 3 hores però sexes separats i fumem sisha, tan típic de Turquia i mengem doner kebab.

I dilluns 11 de Abril, definitivament marxem Izmir i anem a Ephesus a fer culturilla. Hem  vist moltes ruïnes i pedres entre Grècia i Turquia, però Ephesus és molt fàcil fer-te la idea de com era la ciutat romana i l’estil, m’atreveixo a dir que fins i tot pots respirar l’aire dels carrers plens de gent de l’època però també de turistes a l'estiu.

 

 I marxant cap al poble de Ephesus ens trobem amb un arc d'iris complert.

Nearly bye Greece- Hi Turkey

Direcció ja cap a Turquia a mitjans de febrer. Pel camí ens trobem amb la vaga dels agricultors grecs, en aquella data portaven 21 dies tallant les carreteres principals del país queixant-se que les ajudes europees s'han acabat. Alexandroupolous 70 tractors circulant al carrer parant el transit, una mica impactant.

Ens trobem una joia abandonada, Thermopolae, al costat de la carretera banys termals amb oloreta a sofre!

Thermopolae

 


I el pròxim destí un poblet Palamas, la policia ens ve a veure dient que si us plau ens movem perquè la gent del poble els han trucat espantats d'un vehicle estranger aparcat. Conduïm a un restaurant de carretera i fem nit allà.              
Seguint la ruta dels banys termals parem a Loutra Eleftheron, uns altres banys termals que un dia de glòria havia sigut un hotel, els banys termals encara estan allà però l'hotel ja és tot ruïnes. Prescindim del desastre i gaudim dels banys que s'agreix amb el solet de migdia. I al vespre, ensurt amb la policia per segona vegada en una setmana. Aparquem al carrer ja de vespre amb la idea d'anar a fer una volta però primer fem un mos a la caravana. De sobte, llums blaves al voltant, només faltava les sirenes. Obrim la porta i plas!, 2 motos i un cotxe de secreta. Preguntes i més preguntes, documents amunt i avall, registrada de la caravana de dalt i del revés, policies amb posat de buscabregues i ens diuen que hem d'anar a la comissaria per comprovar els nostres passaports. Després d'una estona, l'Oliver a la caravana i jo a la comissaria amb la policia ens deixen marxar amb l'explicació científica que: "cotxe estranger, Oliver amb barba podem ser possibles jihadistes que anem cap a Síria", com et quedes... bocabadada! Tanta història i desconfiant de nosaltres, mig tractar-nos com a delinqüents per arribar aquesta conclusió!          
Situació curiosa, tornem amb banys termals que va anar el principi de tot de l'arribada de Grècia cap a l'octubre i la mateixa noia ens reconeix i ens torna a convidar entrar gratuïtament, increïble la generositat. Parada a l'últim poble de Grècia, Xanthi i la major representació de fusió de cultures del veí turc. Mesquites i esglésies al voltant, dones amb hijab i dones destapades, molta vida al carrer, ouzo i cafè, etc.             
Un altre país més a la butxaca, hem estat bastants mesos amb la tonteria a Grècia i ens emportem un bon record, però sobretot el que ens ha impactat més és la generositat de la gent, imbatible. I entre cafè i cafè, i encara que no passen un bon moment, no perden el somriure i com diuen ells: tots els del Meditarà som una un mateix poble, potser per això ens vam sentir com a casa.

TURQUIA

Frontera traspassada amb formatge, llet i porc malgrat els advertiments dels cartells al voltant prohibint-ho.
No sabem que esperar de Turquia, però tinc unes ganes de deixar la cultura Hel·lènica i descobrir un país amb una llarga tradició otomana i altres cultures del passat, i amb uns trets característics de l'orient mitjà.
Primera parada, Galibolu, una ciutat petita amb un port acollidor. Tenim el primer xoc cultural quan sentim els cants del minaret amb un "Ala" melòdic, i estem envoltats de botigues de doner kebab, teteries, etc. Al port ens delitem per uns musclos al vapor que venen a una paradeta en volant, i ens trobem una sorpresa estan farcits amb arròs.            
I al matí següent cap a Cannakale amb ferri per creuar el mar que separa Occident i l'Orient des de Istanbul. I inspirats amb la tradició otomana que ens envolta anem al Hamam (bany turc), però preparats pels estrangers, ja que Oliver i jo ens deixen entrar junts. Com diuen els turcs, una dona turca MAI ho faria. Entrem a la sala, i ens trobem un visitant turc que sembla més bé, Dionís. Amb una perpetuosa panxa ens saluda indiscretament i ens mostra les parts més intimes, a lo tradicional. A la nit dormint com uns troncs, però no sé per quin efecte.               
I les ruïnes de Troià arriben a la nostra destinació, l'Oliver emocionat emprèn la direcció mentre jo em quedo a la caravana a fer-li companyia. 

El caballo!

Yeni Foça i Foça, dos poblets de costa amb bastant turista local i un encant de cases gregues.  
El 29/2 a Esmirna arribem. La porta del canvi, segons diuen la gent d'aquí. Una de les ciutats més obertes amb un esforç tremendo de la població per semblar-se a Europa i ser "moderns", però la cultura conservadora encara pesa.     

Izmir

Havien llogat un apartament per un parell de dies, ens trobem a un pis d'estudiants que llogaven l'habitació, aquests són dos nois turcs, Ugur i Ismael. I al cap d'uns dies amb ells ens trobem amb la veritat de la joventut turca, si mes no una de les parts. Entre sopar amb els seus amics, tots nois. Ens trobem estudiants de Lleis, suposo que aposentats encara que el govern els hi paga la universitat, no treballen. Reprimits culturalment i una segregació entre el sexe femení i masculí, un respecte i una admiració per la cosa prohibida, un sentiment agrí cap al govern però amb reprimenda i por per no poder expressar-se. Però al cap i a la fi, la religió també té la seva part de culpa, encara que l'estat turc està declarat com a laic. I acabem la vetllada amb un “Ala” del muetzí.      
Els dies passen amb companyia de Ugur i Ismael, i les fronteres es comencen escardar i parlar de temes tabús, sexe, dones, drogues i rock'n'roll, i preguntes d'Europa cap aquí i cap allà. Amb ganes d'agrai'l-s'hi l'estada els convidem anar amb la caravana algun lloc mitjanament a prop, i amb una il·lusió als ulls accepten rotundament. Trien Fethiyde, a unes 4-5 hores amb cotxe, però nosaltres en tardem 6 o... No a la destinació el divendres a la nit i parem, a més plovia i feia pedra. Ells tenien la idea de tenda però no podien dormir al ras, així que, 6 persones a la caravana! No sé com ens ho vam fer però vam trobar lloc per tots, ara si nosaltres vam mantenir el nostre llit per nosaltres ;). Durant tot el trajecte, ens van delectar cantant i tocant, semblaven una pel·lícula de gitanos del clan Flores.

Ismael (esquerra) i Ugur (dreta) amb les acompanyats.

L'endemà arribem a Fethiyde, posen les tendes i preparem el foc per fer salsitxes i patates a foc calent. Passem una bona nit amb el Raki i la musiqueta folk i ens acomiadem cap a dormir, nosaltres calentons a la caravana i ells amb l'esperança que no plogui a la tenda. 

Fethiyde

     
I el dia següent, tornada cap a Izmir, però abans parada a Aydin per una sopa!

Resta de Grècia i Atenes

Arribem a final de mes i encara estem a Grècia, sembla com si ens magnetitzes. I marxant d’Elafonisi, serà la primera vegada que ens afrontem a la realitat dels refugiats, veiem cues i cues de persones caminant al costat de la carretera. Parem Esparta, una ciutat petitona però bastant viva i la gent generosa, fins i tot ens conviden a cerveses a un bar! Nosaltres desconfiats, li suggerim que no les pagarem i el "barman"contesta que és una invitació de la casa, no estem gaire acostumats aquests gestos!

El matí següent, visitem una altra de les joies, Mistràs, ruïnes declarades per UNESCO.

1 de desembre i la caravana es lleva tota congelada, feia tant de fred que a les 7 del matí ja estàvem d’en peus. Matinar fa que aprofitem el dia i arribem aviadet a Argos, on ens trobem un teatre ben conservat i preciós de l’època grega on hi cabien 20.000 persones. Està en mig del no-res i no gaire ben cuidat però és gratuït. Fet bastant inevitable, perquè les ruïnes se les fan pagar.

Teatre d'Argos

Nafplio, poble de costa amb un toc refinat i sofisticat. Vigilat per un fort amb quasi 1000 escales, quan arribes a dalt et mereixes baixar per un bon sopar amb peixet fresc del port. Nafplio té un encant que és recomanable passar un parell de dies, i a més té un passeig preciós amb unes vistes al mar i una aigua transparent a envejar.        

Nafplio

Passem pel teatre antic d’Epidravos però està tancat a les 3 de la tarda, ens podríem colar però convenç l’Oliver que no ens juguem la sort! I el mateix dia creuem les refineries per on hi passa la carretera principal cap Atenes. Una bona benvinguda amb el paisatge.              

I Atenes celebrem l’aniversari de l’Oliver que fa uns quants, 34! I el passem a un apartament que hem llogat. Però no fem res d'especial diria la gent, però per dutxar-nos i tenir un sofà amb TV ja és especial! Aquesta és la nostra celebració! Oliver cuina Pollastre amb salsa de teriyaki, per llepar-se els dits.

Guàrdies fent la seva performance de cada hora.

Som convidats per en Heiki i la Maari a la festa de Nadal de la comunitat Estoniana a Grècia amb els representants institucionals inclosos. L’ambaixador paga per les begudes així que és l’oportunitat per abusar una mica d’aquests títols. I ja marxem cap a casa per Nadal, cadascú on té les arrels.