Resta de Grècia i Atenes

Arribem a final de mes i encara estem a Grècia, sembla com si ens magnetitzes. I marxant d’Elafonisi, serà la primera vegada que ens afrontem a la realitat dels refugiats, veiem cues i cues de persones caminant al costat de la carretera. Parem Esparta, una ciutat petitona però bastant viva i la gent generosa, fins i tot ens conviden a cerveses a un bar! Nosaltres desconfiats, li suggerim que no les pagarem i el "barman"contesta que és una invitació de la casa, no estem gaire acostumats aquests gestos!

El matí següent, visitem una altra de les joies, Mistràs, ruïnes declarades per UNESCO.

1 de desembre i la caravana es lleva tota congelada, feia tant de fred que a les 7 del matí ja estàvem d’en peus. Matinar fa que aprofitem el dia i arribem aviadet a Argos, on ens trobem un teatre ben conservat i preciós de l’època grega on hi cabien 20.000 persones. Està en mig del no-res i no gaire ben cuidat però és gratuït. Fet bastant inevitable, perquè les ruïnes se les fan pagar.

Teatre d'Argos

Nafplio, poble de costa amb un toc refinat i sofisticat. Vigilat per un fort amb quasi 1000 escales, quan arribes a dalt et mereixes baixar per un bon sopar amb peixet fresc del port. Nafplio té un encant que és recomanable passar un parell de dies, i a més té un passeig preciós amb unes vistes al mar i una aigua transparent a envejar.        

Nafplio

Passem pel teatre antic d’Epidravos però està tancat a les 3 de la tarda, ens podríem colar però convenç l’Oliver que no ens juguem la sort! I el mateix dia creuem les refineries per on hi passa la carretera principal cap Atenes. Una bona benvinguda amb el paisatge.              

I Atenes celebrem l’aniversari de l’Oliver que fa uns quants, 34! I el passem a un apartament que hem llogat. Però no fem res d'especial diria la gent, però per dutxar-nos i tenir un sofà amb TV ja és especial! Aquesta és la nostra celebració! Oliver cuina Pollastre amb salsa de teriyaki, per llepar-se els dits.

Guàrdies fent la seva performance de cada hora.

Som convidats per en Heiki i la Maari a la festa de Nadal de la comunitat Estoniana a Grècia amb els representants institucionals inclosos. L’ambaixador paga per les begudes així que és l’oportunitat per abusar una mica d’aquests títols. I ja marxem cap a casa per Nadal, cadascú on té les arrels.

LA PENíNSULA DEL PELOPONèS- Grècia

Ja amb peus sobre el Peloponès, passem la nit a un càmping que ja acabaven la temporada d’estiu i es respira un abandó. Apareix un veí amb un plat de puré de patata i all i una botella de vi de les seves vinyes, sap greu dir que no estem gaire acostumats a la filoxènia (hospitalitat) grega. I el matí següent, ja estem parlant del 29/10, el passem de platja en platja i l’Oliver conduint i tocant la guitarra. I ara que ja ha passat aquest moment, penso que a vegades les coses no passen per casualitat o la casualitat ja sabia el que buscaves.             

Arribem a una caleta on hi ha un senyal de prohibit aparcar i al cap d’uns metres, ens trobem una comunitat de caravanes aparcades i residents ja d’una edat. La següent tarda, venen una parella de joves d’Estònia amb un opulent 4x4, compartim unes mirades de timidesa fins que creuem la línia imaginària de la distància i ens fem amics. Passem la nit a l’estil tradicional de la revetlla de Sant Joan i amb el caliu del foc, la complicitat entre els quatre va en augment.  

Sense programar-ho anem en camí a la mateixa ruta dels Estonians, Maari i Heiki.

Maari i Heiki

Direcció a Pyros ens trobem la cara trista i la deixadesa de Grècia, carreteres amb tones apilonades d’escombraries i arribem Olympia.
Olympia era un santuari de l'antiga Grècia, va ser l'escenari dels Jocs Olímpics a l'època clàssica. És un recinte on pots apreciar el Gimnàs on els atletes s’entrenaven, l’Estadi, el temple de Zeus etc. Ja que estem amb l’onda intel·lectual ens dirigim cap a l’interior per anar a veure uns Monestirs construïts en les roques de les muntanyes en tres poblets. Cap al tard ens apropem als poblets que estan ben endinsats a la muntanya i fa un fred que pela!  
El monestir de Dimitsana està literalment construir a dins de la roca, encara hi viuen religiosos ortodoxes i el seu mode de transport és el burro. Vaja que viuen a un altre món. Els religiosos ens reben amb un cafè i unes delícies turques.             

Monestir de Dimitsana

Vistes des del Monestir

 
Una mica ja farts de tanta religió, volem platja! I aconseguim platja, dos dies de relax i a l'hora de marxar la Bertha es queda clavada a la sorra. Sort que tenim el catxo 4x4 dels d'Estònia i com un joc d'arrencar cebes aconseguim sortint-n’hi. Però hem estat quasi 2 h i el motor amb uns fums!     

I al cap d’uns dies topem amb un poble que té una platja de paradís, Mani Beach, recordeu-la perquè sortirà més d’una vegada al blog. Ens hi quedem 5 dies fins que ens movem cap a Kalamata. Mercat impressionant i el producte molt bona pinta, com diu una de les meves iaies, si vols veure l’alimentació del país vés al mercat, i Grècia està més que aprovada. Comprem tonyina, galeres i sardines pel vespre.
Tornem a Mani Beach i seguim la ruta cap a Kotronas i Porto Kagis, pobles costers súper petitons.

Mani Beach

I ara aquí ve, 7 dies a Mani Beach un altre cop. Mani Beach tenia una aigua transparent, no hi havia gent a la platja, tenia un camí o per córrer o caminar, electricitat i lavabos, i l’última de les qualitats, a prop d’un poble Gythio amb supermercat i restaurants etc.        

Far de Gythio

I en aquestes que ens quedem sense gas i ens toca cuinar amb foc i llenya! Cada mati l’Oliver reviu el foc i anem cuidant-lo tot el dia fins al vespre. Ja sé a què us deu recordar, i a mi també!

Relax i més relax, fins que ens veiem amb l’obligació d'anar cap a Monemavasia, és el mont Saint- Michel grec. La roca és impactant i a mesura que t’endinses per un túnel, et trobes un laberint de caminets que et porten a recórrer la petita comunitat establerta plena d’hotels pels turistes. Ens hi quedem 2 dies fent us de l’electricitat pública del port.

I després d’aquí improvisem i anem a una illa de 300-500 persones, però com que és època no turística, és totalment desèrtica. Passem una nit de turmenta i aparquem al costat de la platja i sort perquè l’esplanada que dubtàvem aparcar el matí següent està tota inundada.