Resta de Grècia i Atenes

Arribem a final de mes i encara estem a Grècia, sembla com si ens magnetitzes. I marxant d’Elafonisi, serà la primera vegada que ens afrontem a la realitat dels refugiats, veiem cues i cues de persones caminant al costat de la carretera. Parem Esparta, una ciutat petitona però bastant viva i la gent generosa, fins i tot ens conviden a cerveses a un bar! Nosaltres desconfiats, li suggerim que no les pagarem i el "barman"contesta que és una invitació de la casa, no estem gaire acostumats aquests gestos!

El matí següent, visitem una altra de les joies, Mistràs, ruïnes declarades per UNESCO.

1 de desembre i la caravana es lleva tota congelada, feia tant de fred que a les 7 del matí ja estàvem d’en peus. Matinar fa que aprofitem el dia i arribem aviadet a Argos, on ens trobem un teatre ben conservat i preciós de l’època grega on hi cabien 20.000 persones. Està en mig del no-res i no gaire ben cuidat però és gratuït. Fet bastant inevitable, perquè les ruïnes se les fan pagar.

Teatre d'Argos

Nafplio, poble de costa amb un toc refinat i sofisticat. Vigilat per un fort amb quasi 1000 escales, quan arribes a dalt et mereixes baixar per un bon sopar amb peixet fresc del port. Nafplio té un encant que és recomanable passar un parell de dies, i a més té un passeig preciós amb unes vistes al mar i una aigua transparent a envejar.        

Nafplio

Passem pel teatre antic d’Epidravos però està tancat a les 3 de la tarda, ens podríem colar però convenç l’Oliver que no ens juguem la sort! I el mateix dia creuem les refineries per on hi passa la carretera principal cap Atenes. Una bona benvinguda amb el paisatge.              

I Atenes celebrem l’aniversari de l’Oliver que fa uns quants, 34! I el passem a un apartament que hem llogat. Però no fem res d'especial diria la gent, però per dutxar-nos i tenir un sofà amb TV ja és especial! Aquesta és la nostra celebració! Oliver cuina Pollastre amb salsa de teriyaki, per llepar-se els dits.

Guàrdies fent la seva performance de cada hora.

Som convidats per en Heiki i la Maari a la festa de Nadal de la comunitat Estoniana a Grècia amb els representants institucionals inclosos. L’ambaixador paga per les begudes així que és l’oportunitat per abusar una mica d’aquests títols. I ja marxem cap a casa per Nadal, cadascú on té les arrels.