29/9- Frontera de
Moldova amb Romania i cap problema. Pel camí a punt de travessar el primer
poble de Romania estem parlant sobre la sort que hem tingut de què la policia
no ens pares i passem la rotonda i patapam! Policia amb el brac aixecat i
parada obligatòria. Frase mestre del
policia: “Do you have any Sirians?” (Porteu algun Sirià?) i riu.
Ens fa obrir la porta del darrere i torna a preguntar “Any sirians in the back?” (Algun sirià al darrere?). Quina
gràcia el molt gilipolles!
Deixem la bona
entrada a Romania i ens endinsem a les muntanyes de Transilvània, passem pobles
de muntanya i podem veure la pobresa i les condiciones míseres que viuen. No em
puc arribar imaginar com passen els hiverns a temperatures sota zero…
Següent dia ja
estem llevats a les 7 del matí, i ens espera travessar carretera de ziga i zaga
per les muntanyes. Decidim parar al pàrquing d’una cabanya de fusta tipus hostal rural, quan de sobte apareix un noi amb ganes
d'ajudant-se, descobrim més tard que és el propietari del lloc, i ens convida a
entrar. Feia bastant de fred així que agraïm la invitació si més no per escalfar-nos. Ens comença explicar la història
de la zona, a l'hostal i té una petita exposició sobre l'historia. Bé, ens trobem a Transilvània
a la terra de Székely. La població
d’aquesta àrea senten Hongaresos i parlen l’Hongarès com a llengua materna.
Varen ser part d’Hongria fins a la primera Guerra Mundial. Romania es renta les
mans segons ell i no en vol sentir parlar del problema. Ells per la seva banda,
intentant reivindicar-se. Aquest home en concret era una mica massa radical i
l’odi cap a Romania el perdia una mica. Parlant, parlant ens comenta sobre
Catalunya i la situació que es troba, i estava ben enterrat, diu que és un
referent per la zona.
 |
| Cementeri de la cultura Székely |
Deixem el lloc i les seves explicacions denses i anem cap
al Băile Tușnad.
Aquest poble és famós per les seves aigües curatives així que no perdem ni un
segon i anem al balneari per 3hores. Qui
no ho sàpiga, l’Oliver és un fan! Sortim
com nous i nets, ja ho necessitem perquè l'endemà ens toca excursió a la
muntanya d’imprevist. Dia 1 d’octubre i
el celebrem amb una caminada de 5hores al
llac de Sta.Anna. El que no sabíem és que
per arribar al llac hauríem de patir 2h
de pujada de desnivell de 560 metres de muntanya, terrible! Però va valdre la
pena perquè el paisatge era espectacular! I com a compensació una pizza al
vespre.
Dia 2/10, ens
dirigim a Brașov, ciutat antiga saxona però de camí parem a Sfantu Gheorghe, res especial però l’Oliver es compra
una guitarra, ja tenim les nits solucionades a
la furgo per entretenir-nos o torturar-me.
Brașov, envoltada dels carpats, és una ciutat
emmurallada que encara conserva la muralla i les torres que va protegir la
ciutat dels otomans, els mongols, austríacs entre d’altres. A una de les
muntanyes que envolta la ciutat, van tenir la idea brillant de posar les
lletres del nom de la ciutat com si fos Hollywood, si pot arribar amb un
telefèric. El centre històric de la ciutat té encant i pots perdre i gaudir
pels carrers estrets i foscos que tenen un aire als pobles del Tirol. La joia
preciosa de la ciutat és l’Església Negre, anomenada després d’un incendi
provocat per les tropes austríaques el 1689. On ofereixen cada diumenge una
missa luterana per la comunitat minoritària alemanya de la ciutat. És una de
les ciutats més turístiques de Romania, a l’hivern rep sobretot, turisme
d’esquiadors, ja que hi ha bastantes pistes d’esquí al voltant i durant l’any
és una ciutat de pas per anar al castell del Dràcula.
 |
| Brașov |
L'endemà anem a veure el famós Castell del
Dràcula a Bran, que no té res a veure amb Dràcula. Per començar, l’autor del
llibre El Comte Dràcula (1897) l’irlandès-anglès Bram Stoker es va inspirar amb Vlad III (1431-1477), el príncep de Wallachia, regió de Romania. Vlad III, feia servir el nom del seu pare, Vlad Dracul
(procedent del llati “draco” que significa drago), ja que eren membres
de l’ordre de Drăculești, així que ell es
feia dir (Vlad) Drăculea or (Vlad) Dràcula, que és: “fill de Dracul”. Però Vlad
III no era un sant com tampoc Dràcula, era conegut com a Vlad Țepeș,
El “EMPALADOR”. Els seus mètodes anaven des
de decapitar a l’enemic, bullir-lo o enterrar-lo
viu. Però el seu mètode preferit l'Empalament, i d’aquí li ve el nom d'Empalador era el de clavar una estaca de fusta a
la columna vertebral deixant la víctima patint com a mínim unes 48 hores abans
de morir. Després de tota aquesta explicació sobre la farsa del Castell de
Dràcula, s’ha de destacar un altre punt, el llibre El Comte Dràcula va ser traduït al romanès
l’any 1990.
El poble de Bran està tot decorat
d’accessoris del Dràcula i souvenirs. Ens imaginàvem trobar un castell alçat a
la muntanya però es troba al mig del poble a sobre d’una roca envoltat d’arbres que no tel deixen veure gaire
i sobretot, ben protegit perquè cap turista s’hi intenti colar sense pagar. No
volem perdre la nostre tradició de colar-nos als lloc turístics que abusen de
preu (El castell de Harry Potter va funcionar, però aquest no va poder ser).
Així que després d’un parell d’intents desafortunats marxem de Bran sense haver
vist el castell.
 |
| El Castell de Bran |
ENGLISH VERSION
29/9- No problems
at the Moldovan/Romanian border. Passing through the first Romanian town we
were talking about how we hadn’t had any problems with the police anywhere when
pow!, we are stopped by the police. “Any Syrians in the back?”, we are asked by
a smirking officer. We open up the back of the van and he asks again "Any
Syrians here?" Funny guy.
The police send us
on our way and we head towards the mountains of Transylvania, passing through
mountain villages we see poverty and miserable living conditions. I can’t
imagine how they spend the sub-zero winters.
Up and away at 7 am
the next morning, and we are climbing the mountains on winding roads. We decide
to stop to check the map in the car park of a log cabin type rural guesthouse.
Suddenly a guy appears who is eager to help. We discover that he owns the site,
and invites us to enter. It was quite cold so I appreciated the invitation since
it would at least allow us to warm up. He begins to tell us the story of the
area, and it turns out that the hostel has a small exhibition on local history.
Well, we are in the land of the Transylvanian Székely people. Much of the local
population speaks Hungarians as their mother tongue. Indeed, Transylvania was
part of Hungary until World War One. We are told that Romania is not interested
in hearing the demands of the Hungarian population within their borders.This
particular man seems a little too radical however and his hatred towards
Romania didn’t help his cause. As we talk, the issue of Catalonia comes up, and
he is very knowledgeable about it. He says it is an example they look to in
their struggle for autonomy.
|
| Székely cemetery |
We left the place and the heavy talk and headed for
some relaxation in Băile Tușnad. This town is famous for its healing thermal waters
and we don’t waste a minute before heading to the spa for 3 hours. For those who
don’t know, Oliver is a fan! We left the place fresh and clean although 5 euros
poorer thanks to Oliver losing his locker key within a minute of entry. We
needed the relaxation because we soon had an unplanned trek in the mountains. We
celebrate 1st October with a 5 hourwalk to Lake Santa Anna. We didn’t know that
to get to the lake would suffer a 2hour climb of 560 meters altitude,
terrible! But it was worth it because the scenery was spectacular! And pizza and
beers in the eveningas compensation.
2/10 and we arrive
to Brașov, an old Saxon city. On the way we stopped in Sfantu Gheorghe, nothing
special but Oliver bought a guitar, evening entertainment/torture for the van.
Brașov, surrounded
by the Carpathian Mountains, is a historic that still retains the walls and
towers that protected the city from the Ottomans, Mongols, Austrians and
others. On one of the mountains that surround the city, they more recently had
the bright idea to put the letters of the name of the city, Hollywood-style.
The historic centre of the city has a lot of charm and we enjoyed the character
of the old buildings and narrow streets. The jewel of the city is the Black
Church, named after a fire caused by Austrian troops in 1689. They offer Mass
every Sunday for the minority German Lutheran community in the city. All this
and the skiing in the local mountains makes Brașov is one of the most touristy
cities of Romania – the nearby Dracula castle helps too.
|
| Brașov |
Next day we went to
see the famous Bran Castle, which actually has nothing to do with Dracula –
mainly because he didn’t exist. The author of Count Dracula (1897) - the Irish-English
writer Bram Stoker - was inspired by Vlad III (1431-1477), Prince of Wallachia,
a region of Romania. Vlad III used the name of his father, Dracul (from the
Latin "draco" meaning dragon) as they were members of the order
Drăculeşti, and Dracula means "the son of Dracul." Dracula was not a
vampire, but an impaler, hence his nick-name. Other methods of dispatching his
enemies includeddecapitation, boiling and burying alive. Anyway, Vlad III may
have spent the odd night in this castle but the link is stressed purely for
tourist euros. It’s a relatively recent phenomenon too, as Count Dracula was
only translated into Romanian in 1990.
We are left
somewhat underwhelmed and after a look round to see if we can further our tradition
of sneaking into overpriced tourist sites (successfully carried out at the
similarly misnamed “Harry Potter Castle”) we decide to give it this Romanian
highlight a miss.
|
| Bran Castle |
