[English version below]
Dos entrades i ja anem una mica enrederits.
El dimecres 2 de setembre varem visitar la ciutat de L'viv (Львів). Amb ganes de exercir la professió de turista varem agafar la guia que tenim d'Europa de l'est i vam seguir la ruta de 5km que proposava de la ciutat, però vam defallir perquè després de 9 esglésies vam acabar fins la monya i decidirem anar a la nostra vola.
Una d'entre les 9 que ens va meravellar va ser la Catedral Armènia.
La catedral Armènia L'edifici de l'òpera de L'viv
La resta és una ciutat que va tenir els seus moments d'auge i que s'aprecia ens els monuments, però per l'altre banda ha passat per mans de tots des del Reina de Polònia passant per l'Imperi AustroHongarès i malauradament els nazis també van tenir la seva contribució, fins que Ucraïna va obtenir la independència al 1991.
En aquesta part d'Ucraïna (oest-nord) el patriotisme i el sentiment de terra és cultiva fortament vers la cultura i llengua russa que a la capital i a l'est hi té més cabuda.
 |
| El patriòtic |
El dia següent tornem a la carretera i emprenem camí direcció a Kíev. Les carreteres no estan mal però a la carretera principal del país (equivalent a una autopista) t'hi pots trobar el burro amb el carro mentrestant passa la bicicleta del pagès que porta tot el dia treballant al camp juntament amb el tràiler, un paisatge pintoresc. A les carreteres si pot veure clarament els sots en forma d'ona per on hi passen les dues rodes, no sé si m'explico.
Ja cap al tard, ens trobem dos ucraïnesos fent autoestop, els convidem a pujar i ens expliquen que venen d'Eslovàquia. Porten dos dies viatjant amb el Blablacar (pàgina web que pots compartir el cotxe per tot el món), i que treballen a la construcció a Eslovàquia. Tothom és sacrifica per un futur econòmic millor.
 |
| Paisatge pintoresc |
Arribem a Rivne (Рівне) i fem nit al costat d'un restaurant. El dia següent volem caminar per la ciutat però desistim perquè és una ciutat ben grisa.
Quan estem de camí, una dona vella amb el mocador al cap alça el braç com si fes autoestop. Parem i comença a parlar amb Ucraïnès, la nostra ignorància cap a la llengua no ens facilita res. Al final entenem que vol enviar un paquet a Kíev, com si fóssim correus, una pràctica comuna al país, però desafortunadament hem de deixar la dona amb l'esperança que algú pari i s'emporti el paquet, sinó avui serà demà....
Quan estem de camí, una dona vella amb el mocador al cap alça el braç com si fes autoestop. Parem i comença a parlar amb Ucraïnès, la nostra ignorància cap a la llengua no ens facilita res. Al final entenem que vol enviar un paquet a Kíev, com si fóssim correus, una pràctica comuna al país, però desafortunadament hem de deixar la dona amb l'esperança que algú pari i s'emporti el paquet, sinó avui serà demà....
El sol ja es pon, les dones dels pobles amb la vestimenta tradicional fan la xerrada amb les veïnes, entretant treuen a la porta del barri els cultius recollits del dia per vendre quan els cotxes passen. Fan petar la xerrada entre les elles i fan sobretaula posant-se al dia de les xafarderies.
Al final d'un poble que passem, hi ha un monument alçat d'un tanc de guerra real, dos joves pujats a dalt ens saluden eufòrics mentre de fons sona la cançó "Oh such a perfect day".
ENGLISH VERSION
Two posts and we are already
behind.
On Wednesday, September 2 we
visited the city of L'viv (Львів). Eager to exercise the profession of
tourists we grabbed the Eastern Europe guide and took the suggested 5km sightseeing
route, but we failed because nine churches in a row were enough for us and we
decided to find our own way.
Standing out among those nine
was the beautiful Armenian Cathedral.
Armenian Cathedral L'viv Opera
L’viv is a city that has had its share of boom times- and this can be seen in its monuments, and it has passed through the hands of everyone from the Kingdom of Poland to the Austro-Hungarian Empire, from the Nazis to the Soviets and now, since 1991, to independent Ukraine.
Here
in Western Ukraine patriotism and the use of
the Ukrainian language are strong, whereas in
the capital and the east of the country the
Russian language and culture are more keenly felt.
|
| The patriotic man |
The
next day we hit the road again and embark on the long journey towards Kiev. The
roads are not bad but on
the main road of the country (equivalent to a motorway) you can find horse and
carts along with bicycles ridden by
farmers returning from a day in the fields, all being overtaken by lorries
which ride in the ruts formed by their predecessors.
Towards
evening we picked up two Ukrainian guys hitchhiking home from their
construction jobs in Slovakia. It
had taken them two days travelling with Blablacar (the worldwide ride-sharing
website) to get to that point. It
seems that everyone is moving somewhere in search of a better economic future.
|
| Pinturesque landscape |
We
reached Rivne (Рівне) and spent the night next to a restaurant. The next day we
walked around the city but
didn’t stay long since it is a very grey city. Along the way, an old woman with
headscarf raised her arm up
as if she was hitchhiking. We stopped and
though
a mixture of Ukrainian and sign language we come to understand that if
you want to send a package to Kiev, rather than use the post office, is to send
it in a car going that way. We doubt our ability to help with this delivery so
we left the woman with the hope that someone will stop and take the package, if
not today then maybe tomorrow...
The
sun sets, the village women dressed in traditional clothes sit with their
neighbours while waiting to sell their produce to passing drivers. They
pass the time talking among themselves and catching up on the local gossip.
In
one village we pass a monument of a tank mounted high above the houses, two
young guys seated on top waved to us euphorically while the background music
played the song "Oh such a perfect day".
